O L'ALMANAC DE LA ROQUETIA.
Per dire tot çò de mancar pas dins lo rèire país clapassièr e endacòm mai, una pagina occitana que serà çò que ne faretz.
Nòvas de segur, mas tanben contes de ma grand-la-bòrnia, sornetas de ma tanta Nina de Niana, galejadas e bajocadas, pròsas e poesias, opinion, fòtos o vidèos,...
Acabatz de mandar.
cercle.occitan.max.roqueta@gmail.com

vendredi 2 décembre 2016

La Marcèla au cafè!

Queu país

Anei vers queu país : desvelha-te !
Anei vers queu país, coma aniriatz ad un amic, li borrar sus l'espatla : desvelha-te !
Quant be d'autres, davant ieu, an dich : desvelha-te ?

'Nava ad aqueu país coma òm vai a sa mair. Coma òm parla a son pair, a la sòr que vos an balhada. Desvelha-te !
La forest flamba, e l'espija pòrta lo fuec d'un champ sus l'autre champ.
Coma òm vai a sos pairs dire qu'es jorn e que lo solelh ràia, ai parlat a queu país dins sa lenga mairala.


Ar vro-mañ
D'ar vro-mañ on bet : dihunit'ta !
D'ar vro-mañ on bet, evel an nen 'ya d'ur mignon, da skeiñ war e skoaz : dihunit'ta !
Pet a dud all, 'raokon, n'euint lâret : dihunit'ta ?
D'ar vro-mañ ez aen evel an nen a ya d'e vamm. 
Evel e vez komzet d'e dad, d'ar c'hoar n'euint roet deac'h. Dihunit'ta !
O flammañ 'mañ ar c'hoajoù, ar spernenn a zegas an tan deus an eil dachenn d'egile.
Evel an nen a ya d'e dud da lâret eo sklaer an deiz ha splann an heol. 
Komzet m'eus d'ar vro-mañ en he yezh vamm.
Delpastre Marcèla, ‘Queu país, Saumes pagans, Messatges, IEO, 1974. 



Marcèla Delpastre - Aquel país

Anère cap a aquel país : desrevelha-te !
Anère cap a aquel país, coma anariatz a un amic, li tustar sus l’espatla : desrevelha-te !
Quant d’autres, d’abans ieu, an dich : desrevelha-te ?

Anave cap a aquel país coma se va cap a sa maire. Coma se parla a son paire, a la sòrre que vos an balhada. Desrevelha-te ! Lo bòsc flamba, e l’espigua pòrta lo fuòc d’un camp sus l’autre camp.
Coma se va cap a sos paires dire que fa jorn e que lo solelh raja, ai parlat a aquel país dins sa lenga mairala.


A flor de peu de las armas, de la Marcèla, de la Miquèla...

Miquèla STENTA, Photographies de Charles CAMBEROQUE, Marcelle Delpastre à fleur de l'âme, Vent Terral, 2016.

dimanche 20 novembre 2016

Concèrt de Nadau

 La Corala de Sant Guilhem 
a
Vendargues 
 Dimenge 27 de novembre  
17h30, dins la glèisa.

Aquel dimenge 27 de novembre, vos cantarem una istòria d'un temps que las bèstias,  e mai l'aucelilha, parlavan la pus polida de las lengas dels òmes; l'istòria d'una qu'èra sortida de Sant-Bausèli, qu'òm i disiá Gustina e qu'anèt veire l'Enfanton. 

E per non languir lòng dau camin, que Vendargues es a petelega de Betelèm, vos direm los Nadalets que canturlejava la Gustina, aquel dau Poget o l'autre, que nos ven de la montanha negra e que s'acompanha de la bodega; vos direm tanben los pastres, las pastretas que ie portavan solaç: aqueles que descendián de Lodèva, los pastorèls de Provença qu'a dicha d'arpatejar, arpatejas qu'arpatejaràs, decidiguèron d'i anar cotria amb ela e lo trin d'aqueles tres grands reis amb quals tirèron un tròç dau grand camin. 

Vos direm coma bufava, entre los euses garruts, la fresca trasmontana, sus lo còp de mièjanuòch...

Venètz se volètz ausir una novèla; vos contarem, saique a nòstre biais, la naissença dau Crist. Mas chut, chut, chut...

La còla cantaira.

samedi 22 octobre 2016

142 jorns emmasucats

Quand los enfants d'Aubrac davalan au país de las mila vinhas per contar l'estiva dins un masuc...

Ginhac  Dimècres 26 d'Octòbre  19h00

 la calandreta de Ginhac, los dau còr d'Erau e lo  còr de la Roquetia, los ceucles sòcis de l'IEO dau rèire-país clapassièr  
s'acoquinan amb lo Grelh Roergàs* per vos prepausar un cafè occitan novèl que farà data!

Anam nos engavachir, un còp de mai fa pas puta, quilarem l'aüc, beurem lo vin dau paure costoliu, la farem restondir la nòstra lenga-nòstra, e saique l'escotarem la FadarèlaPatrícia Pallier, nos presentar:

 142 jours dans un masuc** de l'Aubrac (Grelh Roergàs, 2016)
libre que co-escriguèt amb Pau Fournier, un ancian montanhièr.


Paul Fournier, ancien montanhièr, fait le récit de sa première estive dans un masuc de l’Aubrac, le Trap de La Menthe (48), situé près de la Croix de La Rode. C’était en 1949, il n’avait alors que 15 ans. Du 25 mai au 13 octobre, pendant 142 jours, ces hommes vivaient en quasi-autarcie, au milieu de leur troupeau de race aubrac, occupés à la fabrication de la fourme d’Aubrac.
Patricia Pallier apporte un éclairage ethnographique à cette aventure humaine décrite au fil des gestes accomplis par les montanhièrs, de la traite des vaches jusqu’à la vente de la fourme, avec son quotidien, le rôle de chacun, les rares distractions, les dates importantes ponctuant l’estive, les moments difficiles et les élans de fraternité, sans oublier la langue maternelle de ces hommes : la langue d’oc.
* Lo Grelh roergàs
Paul et Patricia sont tous deux membres du Grelh roergàs, association de défense et de promotion de la langue et de la culture occitanes, fondée en 1921 dans les locaux de la Société des Lettres, sciences et arts de l’Aveyron à Rodez. 
Lo Grelh roergàs édite les auteurs ayant choisi d’écrire en langue occitane et publie la revue trimestrielle Canta-Grelh.
Grelh roergàs - Place Foch - 12000 Rodez (05 65 68 18 75 - grelh.roergas@gmail.com).

** De pas confondre masuc e maset. L'òbra complida i es quauque pauc diferenta...

dimanche 4 septembre 2016

Serada boliviana

Serada boliviana, que se debanarà lo divendres 16 de setembre a Puechabon tre 8 oras e mièja dau vèspre.
Soirée bolivienne, le vendredi 16 septembre à Puéchabon, à partir de 20h30.

En solidaritat ambé los pòbles primièrs d'America latina.


Ensemble franco-bolivian Patamanta ( "venèm d'amont", en quechua).
  • Rosa Calderon: bombo et danse
  • Marie Frinking-Carcassés: accordéon
  • Ramiro Calderon: charango, siku et chant
  • Luis Villafane: guitare
  • Gilbert Guilhem: kena, siku
  • Philippe Carcassés: kena, siku



Per se faire una idèa / Pour avoir un aperçu le concert de l'an passé: https://youtu.be/0w7q_N26zXk


Se l'avètz mancat, ges de desencusas aqueste an, sètz prevenguts...   De mancar pas!!!
Si vous l'avez manqué, pas d'excuses cette année, vous êtes avertis...  C'est à ne pas manquer!!!


Ausit l'an passat per las carrièiras de Puòg Abon: 
« Òu Leona, i a los vendemiaires Espanhòls que fan de rambalh dins lo ramonetatge »
« - Mas non Joan-Pèire, devon donar dins la sala, « lo retorn dau grand blond de la cauçadura negra »

E aprèp lo concèrt:
« Semblava saique a un tornèg d’ajustas sus lo lac Titicaca »

Èra pas brica aquò.
Aquò èra lo Papichi e sa còla davalats de son "altiplano", de París e benlèu de Sant-Clar per lo bonaür mai bèl d'una sala isterica, conquistada a son torn, Occitans Andians encordilhièirizats per una estanding ovacion!
"Ch'ullu", capèl senhérs e mercés, mercés, mercés!!!





dimanche 7 août 2016

La Roquetia, dins lo plen de l'estiu

Òu mond! una guinhada estivenca, per manièira de vos ficar un pauqueton en caire...


* Quand RPH se vira cap a la cultura nòstra lo temps d'una emission, mercé Olivièr,
 Las que dançavan dins la lutz de Joan-Frederic Brun fan contar Remesi Fittes.
Una emission en francés.



* Quand le mas de l'Estanhòl, mercé lo nòstre Miquèu, (Cèrca-calhaus-dins-los-ermasses per los amics) s'enroquetiza tornarmai:


* "Toquetz pas a las platanas!"
 o quand de terroristas encravatats se'n prenon a las platanas de St Joan de Fòs:

mercredi 27 juillet 2016

De terroristas Paísbassòls a l'Estivada


   D'unes Paísbassòls, de chucamosts coma totes aval, plan mau avisats, pichons, rabassets, peluts, morrenegres e morre de vendémia, son estats interpellats per lo servici d'òrdre de l'Estivada alara que s'aprestavan a complir, coma se ditz dins lo jornalisme aparisenquit, l'irreparable, lo crimi odiós de lesamajestat: volián dintrar los fòus, 'magina-te!, doas o tres cantinas de son vin (saique en veire, las cantinas) en tèrra ruteniana...

   En mai èran armats d'un tira-tap. 

   Per sa defensa, diguèron eles, que dins son país aval, cau totjorn sortir amb un tira-tap dins la pòcha -en cas que t'arribe una botelha!!!, que lo pòrt dau tira-tap i es legalizat d'a fons e costumièr -de l'asili a Santa-Repausòla (dau brèç a la tomba)- e que, ten-te Maria qu'anam trottar!, lo Marcilhac ie traucava l'estomac. 

   Malaüroses erètges! Au lenhièr o puslèu a la molineta, ne cau faire de saucissa per la cuècha...


d'unas armas dau crimi confiscadas per las autoritats
(per mai d'entresenhas picatz sus la fòto)

Te cau saupre, amic estivadièr:
- qu'es pas la pena de penecar per dintrar d'escondons una botelha de veire sus lo fièirau festiu, las te vendan (car, plan car, solide!) sus plaça. Basta de se desbarrassar, ça qu'es pas totjorn de bon far te l'acòrde, emai per de tèta-fiòlas diplomats de la coope de Pesenàs-dins-mon-cuol-metràs-ton nas dau sembla-vin que i a dedins.
- que se cau pas faire cagar non mai, a passar au travèrs dels quaranta dotze contraròtles d'avaironeses despietadoses e paupejaires, cotèls, cotelasses, tira-taps, descapsuladors, achadors, platèlas, ..., que son en venda liura au taulhièr de l'indefugible Danís e de sa polida. 
E se, quauque bramaira aranesa (tota semblança o similtud amb de personas... ) fa patir tos paures ausidors, basta de se ronçar antau armejat sus la sono gigantassa e manjasòus en cridant, cau pas desoblidar de cridar au mens (qu'en mai es pas faus): 

E, coma l'arma dau crimi es marcada, de totes los costats e sus lo margue, es lo Danís qu'anirà a Magalona, (pas a cò dels cuols-nuses mas dels "Tè-amassa-me aquela-saboneta-jot-la-docha-que-cantaràs-Se-Canto-en-soprano") plan content dau viatge e de la reclama e plan practic per el que son depòst es pas luònh. 

E òc, cau pas colhonar amb lo proteccionisme, la seguretat.




samedi 30 avril 2016

Lidia Wilson de Ricard e Ròsa Miòch


café occitan dau 27 d'abrial amb Ròsa Miòch:



Lydia Wilson de Ricard, 


La Felibressa roja





 Èra a la calandreta de Ginhac  e l'avètz mancat...
mancatz pas lo seguent

Dimècres 29 de junh, per s'enfadar au maset,

amb Joan-Frederic Brun...

dimanche 20 mars 2016

Berretada e cafè Òc


Dimècres 30 de març - Argelièrs d'Erau - 
Mercredi 30 mars - Argelliers - 

 a la glèisa vièlha / dans la vieille église.

Cafè occitan de mancar pas/ Café occitan à ne pas manquer
7 oras dau vèspre: Berretada a l'amic Janne Forssell, en occitan Joanòt Rieupeirós, lo mai Occitan dels Suedeses (tanben lo mai Suedés dels Occitans) que ven de daissar au ceucle sos dreches d'autor de 2015. 

"Una cultura per ajudar una autra cultura" "Une culture pour aider une autre culture"
"En kultur för att hjälpa en annan kultur"
(Janne Forssell, född Jan Larsson Palmgren 29 juni 1943 i Karlstad, son till Lars Hjalmar Palmgren, är främst känd som radiopratare, särskilt med programserien Hemma hos under 1970-talet tillsammans med Kjell Alinge.
Han har även medverkat i mindre roller som skådespelare i några svenska filmer. Under 1990-talet gjorde han ett antal uppskattade resereportage i Sveriges television under namnet Jorden Runt - "Reel World" på engelska, tillsammans med filmaren Lasse Westman).

De pas fonhar per un còp que quicòm de bon nos tomba dau Nòrd...
A ne pas bouder pour une fois que quelque chose de bon nous vient du Nord...

19h00: Coup de béret à l'ami Janne Forssell, en occitan Joanòt Rieupeirós, qui vient de donner au cercle ses droits d'auteur de 2015.

PUIS / PUÒI

Alan Roussèl fai son cafè occitan sus los manhans.
Café occitan avec Alain Roussel et les vers à soie.
Mèfi, emai siague de mòda, se tracha pas de tugar lo vèrme en lo manjant mas de s'assabentar sus la sericultura en Cevena e al nòstre.

Los manhans - Les vers à soie

Depuis le printemps 2011, les Causses et les Cévennes appartiennent au partimoine mondial de l'humanité.
Durant des siècles, l'éducation des vers à soie a été un des piliers de l'économie cévenole. Los manhans est un ouvrage vivant qui nous fait découvrir de façon simple et ludique le cycle du ver à soie de la graine au cocon. Il traite également de tout le travail qui conduit à la fabrication de la soie.
Pour la compréhension du plus grand nombre, Alain ROUSSEL, professeur de SVT, né en 1947 dans les basses Cévennes à pin maritime a écrit ce livre dans les deux langues : français et occitan. Le texte est suivi d'un lexique qui rassemble en lenga nòstra la majorité des mots qui concernent cette épopée de la soie.

2011, Illustrations en couleurs et en noir et blanc. 80 pages. Préface de Pierre MAZODIER. 13 €
 Manhan d'ont ven aquel mot? Del vèrb "manhar" vièlh occitan que vòl dire "manjar". 
"A la debuta los uòus dels manhans, apelats la "grana" espelissián dins lo bombet de la mameta. Un còp l'espelida acabada los manhans pensavan pas pus qu'a trissar. Manjavan las fuèlhas de l'amorièr, un aubre tot caboçut. Caliá de fuèlhas ni banhadas, nimai passadas.
Entre l'espelida e la nimfa, los manhans trissavan 40000 fes son pes, de còps fasián tant talament de bruch que semblava una ramada, se disiá "los manhans fan plòure"
Puèi, èra la montada, cercavan lèu-lèu un endrech entre tres o quatre bridolets e blasavan la primièira bavèla. Un còp fixats, teissián sens aturar un fiu continú que mesurava mai de mila mètres...
Uèit jorns aprèp la montada los òmes descoconavan. Alara la seda èra tirada. Per trapar lo bot de cada fiu las fialaras picavan los fosèls dins un topin emplenat d'aiga caudeta amb una escobeta.
Puèi las flòtas èran crompadas per los edièrs per lo molinatge, lo descrusatge, lo teissatge e lo tenchuratge per qu'enfin los vestits posquèsson èsser venduts.

dimanche 17 janvier 2016

To be or not to be

Topina or not topina, vejaquí la question.
 Es que i a pas per la pança, mai de paratge a sofrir los gargolhaments e la malparada d’una fortuna insolentanta, que de se quilhar contra ela per sarrar la mecanica d’aquel flume de dolors ? Morir. Dormir ; aquò es tot ?
Apasimar enfin, çò dison, dins la sòm, lo cant de sas tripas e daissar son ventre empegat a son esquina ; un engorgament dau papach seriá pas mai devotament desirat ? Morir, dormir, -qual dòrm, dina ?-dormir… somiar benlèu ?
Aquí l’alh ! E, se non jamai dins aquela sòm dau trespàs, escapats de la carnalitat terrenala e de la vidassa vidanta, nos venguèsson trevar sòmis de pols e de polardas, de rausts e rostits, fricassèas e saucissas, porcelons a l’ast, cabrits ben salats, singlars ben pebrats… !
Pro ! Aquel rasonament esperlonga la malanha de la vida. Que, se que non, qual patiriá d’una astrada de regardèlas, qual sofririá de se prene d’ela bofa o escòrna, qual endurariá los torments dau borrèl, l’insoléncia dau pesolh revengut, la sopa de morre d’un amor que fai la pòta, las enganas d’una justícia dels cataus, la cròia, las cracas e las  messorgassas d’un Estat non causit, lo mesprètz, fin finala, que los meritoses encontran totjorn alprèp dels indignes, alara que, saique, un bon còp de maissa o per lo mens quauque caçolet (de Gineta) se venjariá de tot aquò !



Per memòria:
Èsser o pas èsser, vejaquí la question.
 Es que i a pas per l’arma, mai de paratge a sofrir los trucs e los patacs e la malparada d’una fortuna insolentanta, que de se quilhar contra ela per metre lo fren a aquel flume de dolors ? Morir. Dormir ; aquò es tot ?
Apasimar enfin, çò dison, dins la sòm, mon baticòr afrós; quina conclusion dels mals ereditaris seriá mai devotament desirada? Morir, dormir ; dormir… somiar benlèu ?
Aquí l’alh ! E, se non jamai dins aquela sòm dau trespàs, escapats dels ligams carnals, nos venguèsson sòmis … 

Pro ! Aquel rasonament esperlonga la malanha de la vida. Que, se que non, qual patiriá de l’ astrada pics o escòrna, torments dau borrèl, insoléncia de l’orgulhós, afres de l’amor desdenhat, enganas de la justícia, cròia dels oficials, lo mesprètz, fin finala, que los meritoses encontran totjorn alprèp dels indignes, alara qu’un còp de poncha se venjariá de tot aquò ! 

Lo Montamametas

vendredi 1 janvier 2016

2016

Cercle Occitan
Max Roqueta


  2016,
Quand pica l'ora de portar frucha, 
de mila granas per una...
Vèni, vèni, amb nautres en Roquetia t'encigalar.



Sèm a calòs, es pas un escop, e sèm malastrosament pas solets coma aquò qu'es de mòda, mas se còp o autre avètz partejats un bocin de nòstres camins d'Occitània, s'avètz dançat, cantat o tombat amb nautres quauques borres, s'avètz tastat dau chuc d'una lenga viva e descabestrada, vòstra ajuda nos donarà mai de vam, de vòlha, de nhaca per nos encapriçar, tal l'ase dau paure Sidòbre, vòstre sosten nos porgirà un brave solaç qu'avèm pas que vautres per defugir la quinquanèla!
La carta de sòci de 2016​ se pòt prene tre ara alprèp dau clavaire per 10 malaüroses èuros.
Joan-Claudi Gròs - Lo Plas - 34380 ARGELIÈRS

E mai que jamai, los balètis s'encadenaràn escalugants, (tre lo 9 a Puòg Abon), los cants gisclaràn, lo vin d'aquí e lo vin d'aquí (perqué anar cercar alai çò qu'es tan bon aquí?) rajaràn coma paraulas de lutz per los cafès occitans o racontes dins lo fin fons de Serrana e lo còr dels monts de Sant Guilhem... 
Es pas que la debuta!!!