O L'ALMANAC DE LA ROQUETIA.
Per dire tot çò de mancar pas dins lo rèire país clapassièr e endacòm mai, una pagina occitana que serà çò que ne faretz.
Nòvas de segur, mas tanben contes de ma grand-la-bòrnia, sornetas de ma tanta Nina de Niana, galejadas e bajocadas, pròsas e poesias, opinion, fòtos o vidèos,...
Acabatz de mandar.
cercle.occitan.max.roqueta@gmail.com

dimanche 29 septembre 2013

Fada de Serrana

Vejatz aquí la seguida de la vertat vertadièira sus la formacion de Serrana.
Per aqueles qu'an mancat la debuta, l'episòdi 1 es aquí dejós, al 1r de setembre, o de clicar Fada de Serrana, episòdi 1

Primièira pròva : i a pas res d’escrich sus nòstra cresença e per nautres, Sautaròcs, justament aquò es una pròva.
E coma deu semblar estranh per vautres, me'n vau justificar.

Per aquò se cal enrasigar dins aquel país, dins son istòria al temps de Benezet de Niana e de Guilhem de Gelòna. Aqueles èran coma de fraires e dau còp los monges de las doas abadiás s’ajudavan. Los de Niana portavan lo vin e lo blat, los de Gelòna l’òli, las olivas e las costèlas de cabra.
Mas quora Benezet e Guilhem agèron virat l’esquina aquò se degalhèt. E mai, virèt al vinagre. Se vegèt plan quora siaguèt l’ora de bastir lo pont. Òc lo pont dau diable.
Los de Niana repotegavan. « Seriá a nautres de portar tot çò que cau per bastir, e mai que mai, çò que i a de mai pesuc: las pèiras, la sabla, las fustas dau temps que vautres fariatz pas que de tirar de plans sus de pergamins ! Aquel pont vos servirà mai qu’a nautres que los pelegrins los veirem solament passar. Se fasiam aquò, seriá pas estonant que lo monde nos diguèsson d’innoçents ! En mai, volètz èsser independents, mas sens nautres i aurà pas ges de pont e demoraretz pas, a tot jamai, que de Sautaròcs. » Volián atanben contunhar de contrarotlar çò que se passava a Gelòna e per aquò venián espinchar cada setmana.
Los de Gelòna o entendián pas aital e comencèron de cambiar, benlèu pas sa liturgia, mas al mens sas pregàrias. Es coma aquò qu’al moment dau repais diguèron : « Sèm pron per manjar çò qu’avèm e se quauqu’un mai vòl venir que se cope la camba en camin . »
Alara, mon òme, aquò faguèt de bruch. Los de Niana cridèron a l’eretgia, çò que venguèt a las aurelhas dau Papa que deguèt dire, el, de òc o de non a l'independéncia de Gelòna.
Lo primièr Papa a se quichar la cervèla sus aquò siaguèt Alexandre II. Mas arpategèt. Per acordar tot lo monde diguèt que Gelòna èra jot l’autoritat de l’evesque de Lodèva e puòi, dos ans après, qu'èra independenta.
E los de Niana diguèron : un Papa que cambia d’idèa coma aquò es pas un Papa. E contunhèron de ficar son nas dins los afars de Gelòna.
Lo segond Papa que s'i atalèt siaguèt Urban II. Aquel faguèt las causas en règla. Escotèt los uns, puòi los autres, comprenguèt qu’aquel Benedicite pas tròp catholic, pas solament crestian, podiá amb de canhòts coma los Sautaròcs, faire petar un esquisma, lo Verdusianisme èra a mand de nàisser... Alara prenguèt sas responsabilitats. Es coma aquò que per Pascas, (sus çò que vau dire aquí, benlèu totes los istorians seràn pas d’acòrdi...) quand èra encara sul balcon que veniá d’acabar sa benediccion Urbi et Orbi, abans que de se tornar embarrar, aquel Papa, qu’èra fòrça grand, levèt los braçes cap al cèl e cridèt :  « Òsca Gelòna liura. »
Aquò reviscolèt los de Gelòna que tornèron cambiar sas pregàrias : « Sèm pron per manjar çò qu’avèm e se quauqu’un mai vòl venir que porte un litre de vin. »
I agèt encara un Papa per se laguiar d’aquel afar, Alexandre III, mas agèt pas que de confirmar çò qu'Urban II aviá dich.
E ben, e es aquí que ne voliái arribar, los monges de Niana tant coma los de Gelòna, los escriches dels Papas, malgrat tot çò qu’avián costat de trabalh papal, pendent dos sègles, s’arrestèron pas de los traficar per se tirar cap a eles la borrassa.
Es per aquò que per nautres, Sautaròcs, los escriches comptan pas. Çò que compta dins aquel país es la paraula, la paraula donada.

l'Emmascat de la Fada Serranèla

De seguir...



mardi 24 septembre 2013

A jὸc ! Cronica dau tambornet

Challenge de l’ofensiva

Finala femenina : o faguèron trna-mai !
Las possanesas s’impausèron tornar dins aquela finala dau challenge de l’ofensiva que se debanèt dimenge 22 de setembre a Sant Jὸrdi d’Òrques.
Coma l’an passat siaguèron convidadas aprèp lo renonciament d’una equipa plaçada melhor e, coma l’an passat, tornèron ambé lo trofèu… Las de Nὸstra Dama de Londres siaguèron amorralhadas tot lὸng de la partida e marquèron sonque que quatre jὸcs, mentre que las blavas de Possan debanèron lor jὸc plan planet.

Dins la finala mascle, es Cornon que s’impausèt (13-4). Los verds e negres deguèron pas forçar son talent fàcia a una formacion de Casols d’Erau compausada, o cau precisar, de jogaires de l’equipa resèrva.

Un Grand-Prèmi au rebais ?
Per de rasons distintas los rescὸntres siaguèron pas disputats per las equipas designadas per lo classament ofensiu.
Dau costat de las femeninas, Cornonsec, primièr au classament, èra retengut per l’aniversari das nonanta ans d’existéncia de lor club. Mas la resulta dau rescὸntre demostrèt que lors remplaçantas possanesas ameritavan largament la plaça. Dau costat das sénhers lo club de Casols d’Erau, primièr au classament de l’ofensiva, presentèt pas son equipa primadièira fàcia a la de Cornon, que èla èra au complet. Se constatèt aisidament que, maugrat los esfὸrces de la cὸla de Casols, aqueste rescὸntre virèt tròp lèu a l’avantatge de Cornon, e doncas l’espectacle èra pas vertadierament au rendètz-vos.

Las resultas :
Finala femenina
Possan 13 - 4 Nὸstra Dama de Londres

Finala masculina

Cornon 13 - 4 Casols d'Erau


 Cornon
Nòstra-Dama

 Possan


dimanche 22 septembre 2013

BALÈTI PÈS DINS L'AIGA

per l'assoc. Images d'Oc
Alain CHARRIÉ
15, rue Martial Perret
34200 SETE
04 67 78 60 30 - 06 08 28 06 19


L’associacion IMAGES D’OC dubrís la sason novela dels BALÈTIS PÈS DINS L'AIGA  amb l'ajuda de la Vila de Balaruc dels Banhs - Balaruc les Bains
divendres 27 de Setembre
a  Balaruc dels Banhs, Ostal del Pòble (Barri de las UsinasBalaruc les Bains, Maison du peuple (Quartier des Usines, Av de l'Etang de Thau)
Amb
lo Duo FALCO - CHARRIÉ (musica) e Thierry BORNE (initiacion,animacion)

18 o 15 talhièr d'initiacion a las danças tradicionas
- 19 o 30 repais tirat de la saqueta du (de partejar, es melhor !)
20 o 30 BALÈTI ! 

PAF 6€ - 3€ ad. - Entresenhas Alan 06 08 28 06 19 

mercredi 11 septembre 2013

A jὸc !

Cronica dau tambornet

Niana en Erau1 femenin l'an que ven!


Finalas das Campionats d’Erau Senirs.
Las finalas das Campionats d’Erau se debanèron dimenge 8 de setembre a Viòls lo Fòrt.
Cada Campionat mascle d’Erau es compausat de doas polas ; doncas las finalas opausèron las còlas que terminèron primièiras de sa pola pròpria.
Cornon, en Erau 2, e Vendemian, en Erau 1, an capitat lo doblat, quand emportèron tanben la Copa d’Erau la dimenjada passada. Los de Ginhac, après lor desfacha subida en finala de Copa Erau 3 la dimenjada passada, an capitat de s’impausar a l’ocasion d’aquela finala de Campionat.
Lo rescòntre de barratge femenin opausava la còla de Teiràn, qu’acabèt a l’abans-darrièira plaça dau Campionat Erau 1 femenin, a la de Niana, que ela finiguèt segonda dau Campionat Erau 2 femenin. Aqueste rescòntre, onte las doas equipas s’assegutèron de temps au tablèu d’afichatge, virèt finalament a la favor de Niana, qu’evoluïrà doncas en Erau 1 femenin la sason que ven.

Las resultas : 
Finala Erau 3 : Ginhac 13-6 Cornon
Finala Erau 2 : Cornon 13-5 Vendargues
Barratge E1F / E2F : Niana 13-11 Teiràn
Finala Erau 1 : Vendemian 13-6 Pennes Mirabeau (País d’Ais de Provença) 

Teiràn                                                                      













Vendemian                                                                                           Vendargues



 Cornon

dimanche 8 septembre 2013

L'Estanquet

La còla tota de LA RAMPE Teatre Interegional Occitan a le plaser
de vos convidar a une representacion de son cafè-teatre: L'ESTANQUET

Una tièira de scenetas posadas dins lo patrimòni comic dau Teatre d'Òc
e desempolsadas per lo fissaire Claudi ALRANQ


 Difusion LA RAMPE TIO
Stela FONTANA al 04.67.58.30.19

L'ESTANQUET
de Claudi Alranq

Dijòus 12 de septembre 2013
21h00 - Plan de la glèisa / Place de l'église
Vilanòva de Magalona (34)
Villeneuve-Lès-Maguelone (34)


La Rampe TIO : larampe-tio.org

mercredi 4 septembre 2013

A JÒC!

Resultas de las finalas de las Copas d’Erau Senirs.

Las finalas se debanèron dissabte 31 d’Agost e dimenge 1èr de setembre a Viὸls-lo-Fὸrt.
Dins aquela competicion d’eliminacion dirècta i a una copa, e doncas una finala, per cada categoria. Vejaicí lo palmarès de 2013 :

Copa d’Erau 1 mascle :
Vendemian 13 – 5 Montarnaud

Copa d’Erau 1 femenina :
Grabèls 13 – 8 Jacό
Julia Denjean de Jacó

Copa d’Erau 2 mascle :
Cornon 13-8 Bessan

Copa d’Erau 2 femenina :
Vendemian 13-8 Niana

Copa d’Erau 3 mascle:
Cornonsec 13-11 Ginhac

Quand Vendemian vendemièt...

 Vendemian- Anaïs Liron

Vendemian- Robin Launay

Finalas das Campionats d’Erau Seniors.
Las finalas das Campionats d’Erau se debanaràn dimenge 8 de setembre a Viὸls-lo-Fὸrt. Cada campionat mascle d’Erau es compausat de doas polas. Las finalas opausan las equipas que terminèron primièiras de sa pola prὸpria.
Cornon l, en E2, e Vendemian, en E1, son en corsa per lo doblat, qu’an emportada la Copa d’Erau la dimenjada passada. Los de Ginhac auràn per tasca d’escafar la desfacha subida la dimenjada passada en finala de Copa d’Erau 3.
Lo rescὸntre de barratge femenin opausarà l’equipa que finiguèt abans-darrièira dins lo classament de Campionat Erau 1 a la qu’acabèt segonda dins lo Campionat Erau 2. L'equipa venceira evoluïrà la sason que ven en Campionat E1 e las vencidas en E2.

Programa : 9 oras 30 Finala Erau 3:
Cornon - Ginhac

11 oras Finala Erau 2:
Vendargues - Cornon

15 oras Barratge E1 / E2 femenin:

Teiran - Niana

17 oras Finala Erau 1: 
Vendemian - Pennes Mirabeau (País d'Ais de Provença)

dimanche 1 septembre 2013

Fada de Serrana


   Donarem aquí, en episòdis, la vertat vertadièira sus la formacion de Serrana, responsa a la mai granda impostura intellectuala e scientifica, l'asenada mai bèla que non jamai siaguèsse formulada.
E vaquí çò que ne ditz l'especialista mai bèl de l'endrech, l'Emmascat de la Fada Serranèla.

   Es pas aisit per ieu de vos contar aquela istòria que comença per una confidéncia, enfin la mitat d’una confidéncia.
   Ieu, ieu que vos parle e ben Serrana, Serrana es amorosa de ieu. O sabe dempuòi qu’un jorn d’ivèrn, volguent anar a la bauma de l’ors a l’aplomb de Sant-Joan de Buòja, e un còp lo camin perdut, m’ère trobat a tocar la cima de Serrana, presonièr dau sèrre sens poder montar o davalar.

   Segur Serrana me voliá gardar entre sos braces per la nuòch…

   Alara ne volguère saupre mai sus ela e es coma aquò que me pengère sus son breç, sus sa naissença.
   E aquí siái tombat sus los escriches dels geològs, d’armasis plens de libres que disiàn de causas extraordinàrias a vos far virar lo cap : soslèvament de rocasses coma d’ostaus, fronziment de tot aquò d’un costat cap a l’autre, de l’Orient al Ponent, dau Ròc Blanc al puòg Sant Baudèli, dau Nòrd al Miègjorn, dels sèrres de Sant-Guilhem e Montcalmès fins al puòg de Sant-Lop. E la mar que se seriá retirada, puòi tornar venguda, abans que de se retirar a de bon. Saique un tsunami. (Entre ieu me pensave qu’aquo deviá faire un polit fangàs !) Tot aquò dins un bruch,un tarabastàs d’apocalipsi.
Lor cau perdonar als geològs. Cau saupre qu’un geològ que trapa una falha es coma un enfant que chuca un glacet. E aquí de falhas n’avián trobadas doas. La de Cevenas d’un costat, la de Pirenèus de l’autre, que venon acabar son escorreguda aquí jot lo mas de Justin. Aquò, saique, li faguèt escaufar la cabuçèla…

Primièr çai èran pas los scientifics emai s’i èran estats cossí volètz que se siágan salvats d’aquel tèrratrem e d’aquel rebaladís.

   Non, per nautres Sautaròcs de Sant-Guilhem, de las Lavanhas, d’Agre, de Faissas, de Tourau, de las Tieras, sens doblidar los dau mas de Justin, qu’èran plan postats per lo veire, son las fadas que bastiguèron de nuòch, sens ges de bruch, pacientament, solament pas que jot los lums dau firmament e de la luna, aquela montanha tan bèla, sens desoblidar de l’alinhar amb fòrça aplicacion sul Camin de Sant-Jaume. Dins lo silenci e la patz granda de la nuòch…

E tenèm las pròvas.


l'Emmascat de la Fada Serranèla



De seguir...