O L'ALMANAC DE LA ROQUETIA.
Per dire tot çò de mancar pas dins lo rèire país clapassièr e endacòm mai, una pagina occitana que serà çò que ne faretz.
Nòvas de segur, mas tanben contes de ma grand-la-bòrnia, sornetas de ma tanta Nina de Niana, galejadas e bajocadas, pròsas e poesias, opinion, fòtos o vidèos,...
Acabatz de mandar.
cercle.occitan.max.roqueta@gmail.com

mercredi 27 juillet 2016

De terroristas Paísbassòls a l'Estivada


   D'unes Paísbassòls, de chucamosts coma totes aval, plan mau avisats, pichons, rabassets, peluts, morrenegres e morre de vendémia, son estats interpellats per lo servici d'òrdre de l'Estivada alara que s'aprestavan a complir, coma se ditz dins lo jornalisme aparisenquit, l'irreparable, lo crimi odiós de lesamajestat: volián dintrar los fòus, 'magina-te!, doas o tres cantinas de son vin (saique en veire, las cantinas) en tèrra ruteniana...

   En mai èran armats d'un tira-tap. 

   Per sa defensa, diguèron eles, que dins son país aval, cau totjorn sortir amb un tira-tap dins la pòcha -en cas que t'arribe una botelha!!!, que lo pòrt dau tira-tap i es legalizat d'a fons e costumièr -de l'asili a Santa-Repausòla (dau brèç a la tomba)- e que, ten-te Maria qu'anam trottar!, lo Marcilhac ie traucava l'estomac. 

   Malaüroses erètges! Au lenhièr o puslèu a la molineta, ne cau faire de saucissa per la cuècha...


d'unas armas dau crimi confiscadas per las autoritats
(per mai d'entresenhas picatz sus la fòto)

Te cau saupre, amic estivadièr:
- qu'es pas la pena de penecar per dintrar d'escondons una botelha de veire sus lo fièirau festiu, las te vendan (car, plan car, solide!) sus plaça. Basta de se desbarrassar, ça qu'es pas totjorn de bon far te l'acòrde, emai per de tèta-fiòlas diplomats de la coope de Pesenàs-dins-mon-cuol-metràs-ton nas dau sembla-vin que i a dedins.
- que se cau pas faire cagar non mai, a passar au travèrs dels quaranta dotze contraròtles d'avaironeses despietadoses e paupejaires, cotèls, cotelasses, tira-taps, descapsuladors, achadors, platèlas, ..., que son en venda liura au taulhièr de l'indefugible Danís e de sa polida. 
E se, quauque bramaira aranesa (tota semblança o similtud amb de personas... ) fa patir tos paures ausidors, basta de se ronçar antau armejat sus la sono gigantassa e manjasòus en cridant, cau pas desoblidar de cridar au mens (qu'en mai es pas faus): 

E, coma l'arma dau crimi es marcada, de totes los costats e sus lo margue, es lo Danís qu'anirà a Magalona, (pas a cò dels cuols-nuses mas dels "Tè-amassa-me aquela-saboneta-jot-la-docha-que-cantaràs-Se-Canto-en-soprano") plan content dau viatge e de la reclama e plan practic per el que son depòst es pas luònh. 

E òc, cau pas colhonar amb lo proteccionisme, la seguretat.