O L'ALMANAC DE LA ROQUETIA.
Per dire tot çò de mancar pas dins lo rèire país clapassièr e endacòm mai, una pagina occitana que serà çò que ne faretz.
Nòvas de segur, mas tanben contes de ma grand-la-bòrnia, sornetas de ma tanta Nina de Niana, galejadas e bajocadas, pròsas e poesias, opinion, fòtos o vidèos,...
Acabatz de mandar.
cercle.occitan.max.roqueta@gmail.com

lundi 27 octobre 2014

Cafè òc, Josiana Ubaud

Dimècres 29 d'octòbre, tre 7 oras dau vèspre, a la glèisa vièlha d'Argelièrs, cafè òc descabestrat amb 
Josiana Ubaud






 La màger part la conoisson jot la casqueta de l'etnobotanista en domèni occitan, nombroses los que se congostèron de l'acompanhar, còp o autre, sus lo terrenh:
« Josiana Ubaud, aquela femna ideala en temps de crisi, puòi que t’apastura d’ensaladas sauvatjas una tropelada de 25 personas, sus un cairat de quatre pans de costat ! »


D’autres prèsan encara mai sas colèras famosas, quand, repotegairitz de servici, soleta, torna emparaular un pòble d’òc tròp sovent mut.
Çò melhor essent d’anar veire lo site de Josiana : http://www.josiane-ubaud.com/

    
Mas, en mai l’amiga e afogada de nòstres cafès, es la lingüista e femna de sciéncias que recebrem dimècres 29, per la sortida de son Diccionari Scientific (Matematica-Informatica-Fisica-Tecnologia-Quimia), Nerta Edicion, 2014.





Los de plànher seràn los absents. Venètz doncas ubaudizar* la vòstra lenga nòstra, vos assabentar tot en partejam lo pan, lo vin, lo demai, e mai encara, se afinitats…


*ubaudizar: parlar e escriure l’occitan dau sègle XXI d’un biais condrech e granat.



Per trapar la sala / Pour trouver la salle :
Per trapar la glèisa vièlha: es aquela qu'a lo cloquièr roman, a l'occitana. S'apargar a l'amorièr grand o endacòm mai, dintrar dins lo vilatge vièlh, seguir la carrièròta de l'ase dau paure Sidòbre, daissar de costat la Casa di Dante, pas luònh dau Sant de paret, e i tombatz dessús, còsta la comuna.

Perqué aqueles "cafès"?
Per parlar occitan, se rescontrar, faire riqueta e s'assabentar los cafès occitans
Café occitan? pour parler, se rencontrer, partager un repas, s'instruire...
Mòde d'emplèc / 

Per quals?

Tot lo mond, sòcis o pas de l'associacion, locutors o pas de la lenga d'òc, dau nenon pas tròp plorinejaire, al papeta rance pas tròp repapiare, e mai eles! Basta d'aver enveja d'ausir e de parlar l'occitan, 
(per aqueles qu'o pòdon), lenga en libertat, occitan de carrièira o patés de facultat. 


Coma? Comment?
Segon la formula consacrada "Venètz e portatz" Qual de beure, qual de manjar, de sucrat o de salat, de pebrat per racontar... Metem tot amassa e partejam.


A l'entorn de? Autour de?
 Lo tèma es aquí per faire montar l'alhòli e nos assabentar, en segonda partida de serada, un convidat de tria presenta son trabalh, e una discutida s'enseguís. Per s'acabar en galejadas e cançons.


Mercés d'o faire assaupre al vòstre entorn,

A dimècres,
tota la còla de la Roquetia

dimanche 12 octobre 2014

Aigatge al Clapàs

Vendemiaire de 2014
(o quand lo Montamametas fa son calendièr revolucionari...)


Qu’òm i vei lo roge, que de la premsa a la tina nos aprèsta de costuma los endemans cantaires, venir pas mai qu’alèrta meteo que fai dau Clapàs, lo Fangàs-beach das bo-bos banhats, qu’aqueles estanciurs de cagabetums, amb la benediccion dobla d’arquitèctes desclocats e de politics corromputs e deseimats, l’an cementat e enquitranat, a doble rebraç, dau Puòg de Sant-Lop a las ribas de l’estanh de l’Òrt, pas que per lo poblar, ultima crosada, das felens de Montfòrt-l’amòrri.

Aquò per lo mai grand bonaür postum dau paure nòstre Pofre*, enfin aürós coma un peis dins l’aiga, de veire mai qu’un floquet d’escupinha asaigar son pòrt Mariana per lavar los pès, fondamentas pudentas, dau palais e das poders regionaus. Las Tres-Petetas,** servieta esponga  a la talha, fan la Comèdia*** de la bugada, rementant los trempa-cuèus de Mont-Ferrièr d'un còp èra, amb lo risolet a las bocas, agachan se banhar las lengas ponchudas…

Quand l’Autisme o Maire Natura, causiretz, fan calar enfin los guirguilhs das captaus politics de l’endrech, l’aubre poirit de l’ump litoralenc e la ròsa passida de la vilassa dins lo meteis banh, que coma disiá l’autre « se lo tram va pas a la mar, es la mar que ven enfin al tram » !

Episòdi cevenòl que dison, se lo pilòt vos agrada farem la seria, sason 1, sason 2, de tot biais i a pas pus de sasons, la paura ma tanta Nina aviá rason:
"Mar clara, montanha escura, 
ne tornaretz tastar, segur."

E lo regret, que l’estadi siaguèsse estat voide, sens sa còla de fotbòl, quand Mausson tirèt la sèrva d’aiga per veire Merdanson**** tornar trapar a de bon son nom.

*       Jòrdi Frêche.

**     Las Tres-Gràcias.
***   Comèdia, plaça bèla de Montpelhièr que i rèstan las Tres-Petetas.
**** Merdanson se sona ara pudicament Verdanson per espaurugar pas las practicas.







Banh de pès per lo poder regionau e lo pòble clapassièr, jòt l'agach amusat de las Tres-Petetas.

mercredi 8 octobre 2014

Cants a Sant-Guilhem d'Erau



"Amen, amen, sèm pro per manjar çò qu'avèm,
Mas pas per cantar !
Se quauqu'un mai vòl venir,
Almens que se cope pas la camba en camin ! »
                  


Los cants platanics...


Quand a la crosada de nòstras cèrcas artisticas o puslèu mai segurament de nòstres caminaments d'abramats de lenga d'òc, 
dins lo rescontre dau giscle de la fòrça brutala de las voses e de l'espetament gaujós dau cant popular occitan, 
dins lo plaser renovelat de la galejada sautaròca e l'afrairament, 
mas tanben dins la calama,
quand s'apasima la brofoniá e que cantorleja l'oscillacion de l'amna enlairada sus las alas de l'autbòi felipadocian, 
que lo còr dau Janòt, petaçat coma un relòtge vièlh, pica tornarmai sa tifa-tafa desmargada, 
plan luònh de l'escura lirica o de la frasa de rap raspada et afrosament americanizada dau disc de vinil que zin-zoneja a la revèrs en caïnejant son planhum mortejat, 
quand los mots, pastats per de generacions e de generacions de davancièrs, son molinetejats per de còrdas vocalas primitivas non jamai adomergidas, sauvatjas, 
e que, descabestrats venon, dins un bufal espectaclós, prene son vam vital,
expulsats de grandas maissas, negrassas, coma un coloriatge de Soulatge pichotet, 
quand lo vesin dau dessús, revolumant de longa dins son lièch coma una baudufa agent trapat lo moviment perpetual, barrarà pas l'uòlh de la nuòch,... 



...resclantís al pus fons de las garrigas nautas, dins lo prigond de la gòrjas d'Erau, la clamadissa de la 
Corala de Sant-Guilhem 


Primièrs clams  lo 14 d'octòbre, per la Sant-Just, (lo sant patron de la corala)
sala Govèrna, 20H45
Novelairas e novelaires benvenguts e mai los pairòls traucats!
Repertòri tradicional occitan, cants polifonics personalizats (aquò vòl dire que cadun canta a son biais) acompanhats per lo subre-bèl Mèstre Albareda -Carcassés!
S'apargar dins los en-basses e montar d'a pè la carrièira principala dau vilatge, a la crosada prene a l'esquèrra, la sala es a trenta mètres a gaucha.

Entresenhas per mèl cercle.occitan.max.roqueta@gmail.com