O L'ALMANAC DE LA ROQUETIA.
Per dire tot çò de mancar pas dins lo rèire país clapassièr e endacòm mai, una pagina occitana que serà çò que ne faretz.
Nòvas de segur, mas tanben contes de ma grand-la-bòrnia, sornetas de ma tanta Nina de Niana, galejadas e bajocadas, pròsas e poesias, opinion, fòtos o vidèos,...
Acabatz de mandar.
cercle.occitan.max.roqueta@gmail.com

samedi 26 mai 2018

Villanova e Vilanòva, quand los dos fan lo parelh!

Aicí sèm, lo rendètz-vos de tot un pòble:
​​
e nhica, nhica, nhaca! 
Ne dança de jòia l'ase de Ginhac.


Polidas amigas, cranes amics,
​ 
ie tornam qu'i son tornats.

lo dijòus 7 de junh, 19h, a Ginhac a la calandreta la Garriga - camin de Carabòtas
​.​
Dins lo bèl an de Dieu
 de 2018, sèm. 
Occitània tota es ocupada per los franchimands... Tota? 
Que nani! Una calandreta trepada per de canhòts de la plena pèl resistís sempre mai a l'envasidor e au trobar clus e cagant...

Daniel VILLANOVA e Joan Marc VILANÒVA

faràn venir, saique un pauc mai d'ora que de costuma, L'ESTIU.
​E,
vos poiretz tanben encigalar...
​Deslocalizat lo Vilanòva se pòt pas sofrir e luònh d'Erau es pas solament sa quítia ombra alara que per aquí se desdobla!

Presentacion dau libre:

Cotria Danièl e Joan-Marc, nos chalarem d'aculhir Jaumet l'editor e Carmen l'Egeria de la còla.


​Danièl, de tant nos
 congostèt amb son pichon mond de Borronhan (embessonat amb Ginhac, Niana, Bosigas e Montfavet...) que demandèt a son fraire Joan-Marc de nos lo contar dins sa polida lenga nòstra
​!
 E, coma aquò, dins la meteissa serada nos espofinarem en francés, nos escacalassarem, nos crebarem la pèl dau rire en occitan -es la dobla pena per los que tenon sas lengas- nos 
​regaudi
rem de 
​lor 
entrebescament e poirem crompar un libre doble-dedicaçat!
Que L'estiu- L'été çai es lo libre que cau aver legi
​t
 per entendre çò que rire vòl dire, e que per rire n'i a pas de rèsta de doas lengas !


Alara, venètz e comprendretz per​dequé...
E,
​ 
se ne passa causas dins aquel estiu d'aquí! Ma paura femna, o cau veire per o creire!
Que, figura-te, lo Raimond, dempuòi qu'es tornat de vacanças de La Maló, tot lo mond ie cantan "Se tu te'n vas a Rio" qu'aquò te li fa prene la fotra,
​ lo fa biscar qu'es pas de dire,​
 
​tant que ne fa de pebre, ​
quicòm de brave!
Vai te'n saupre perdequé?
E puòi, i a lo Darrigade que pòt pas encapar coma se fa qu'en bicicleta arribe en avança au rendètz-vos, abans la sieuna femnòta, que i va ela en veitura acompanhada per son calinhaire.
E, Calendula, la cagòla de Marselha, la nòra de Luceta, que se rosiga la sang per son paure paire, pecaire, que risca de se faire embarrar a dobla sarralha e per un moment. A mai! Calguèt que, quand fasiá dau deltaplane subre lo Torn de França, aquel grand colhon de la luna, que me fa dire, tombèsse dins la veitura dau Sarconàs...
E lo Gago que de longa s'enfenèstra, e l'autra, la regenta, qu'es totjorn a cercar sos peisses roges. Ne passe, e d'aquelas que crèman au lum!






Las fòtos son dau Joanòt Burc. ;-)

19h, A LA CALANDRETA LA GARRIGA de GINHAC, camin de Carabòtas.*

 
e, coma de costuma, sopar partejat: "Venètz e portatz".  Qual de beure, qual de manjar, qual de dire...
* PER TRAPAR LA CALANDRETA de GINHAC,  es camin de Carabòtas, còsta lo licèu agricòla.
A750 dusca a Ginhac, 1ra sortida (mèfi es missanta a 130 a l'ora) après lo pont sus Erau per los que davalan de Lodèva o que venon de Besièrs; 2nd sortida per aqueles que montan dau Clapàs. Arribatz dins una giradoira direccion Belarga, Canet, Montanhac en daissant Ginhac dins l'esquina. Un parelh de quilomètres, una autre giradoira. 1ra a drecha es lo camin de Carabòtas que vos cau davalar. Après lo licèu agricòla auretz la Calandreta aquí tocant.

Aquel qu'es pas content, que se crompe un GPS.

Aucun commentaire:

Enregistrer un commentaire