PATZ AL DINTRE
Mentre
aquela passa que te balha un pauc la peta, te fau passar, per t’apasimar
l’ànsia, una confidéncia desconfidencializada.
Ièr
arser, un pòrta-lenga del Dalai Lama afortiguèt que per obténer la patz
interiora, nos cal totjorn acabar çò qu’avèm entamenat, e qu’amb aquò gausirem de
la quietud dins nòstras vidassas.
Confinhat
a l’ostal, agachèri a mon entorn, per veire los daquòsses qu’aviái començats
sens pas jamai los acabar de faire.
...
E me siái agotat un pinton de la beguda, desmembrat al fons del
despenson ; una flasqueta de Rosat de Bessan, famós... ; una bo..botelheta
de Sant-Adornin : de roge, de primièira ; un porron... Pompero de
Faugièiras... ; un ran... ran... un ranquilh d’aiiiiigardent del Pupu... del
Pupu.. del Puèch... a Bon !...
Pò...pò...pòdes
pas imaginar lo ma...ma...macarèl de me...me...melhor que me
sen...sen...sentissi d’aquesta papa..., d’aquesta papa..., d’aquesta papassa.
Fai
pa-pa-passar lo messatge a totes aqueles qu’an de be-be-besonh de patz al
dintre e diga-ié que los aimi-mi a totes.
E
bona passa !
Joan Marc Vilanòva
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire